Entrevista a Ladis Velasco.

Un dia estàvem fent un àpat en un restaurant tirolès, en un poble a la Vall d´Ötztal. Només quedava un tros del pastís que hi havia de postres en el plat, el Ladis va estirar la mà, però jo vaig ser més ràpid que ell. D´això ja fa gairebé 5 anys, i ara és ell el més ràpid. Com s´ho munta aquest fanàtic del trail running?

 

Albert- Quantes maratons de muntanya has fet en el 2015?

Ladis- 7, Campdevànol, Cap de Creus, Berga, Ribalera, Valls d´Àneu, 4 Rocs i Cadí Moixeró.

Albert- I Ultres?
Ladis- 1, l´Ultra Pirineu.

Albert- Com et va anar en lliga del "Correpallars"?
Ladis- Molt bé, segon en la categoria sènior.

Podi Correpallars.

Albert- Quina ha estat la cursa més difícil de la teva vida?
Ladis- Quan vaig començar, per la falta de preparació, a la Cuita del Sol ( ara Milla Vertical ).

Albert- I la més maca?
Ladis- La Ribalera, és un festival de vistes en el cor del Pirineu.

Albert- Quantes ultres portes?
Ladis- 4.

Albert- Has plorat alguna vegada al creuar la meta?
Ladis- Oh, i tant, per exemple la Núria- Queralt.

Meta de la 4 Rocs.

Albert- Què es necessita per ser un finisher?
Ladis- Una mínima preparació física i sobretot fortalesa mental.

Albert- Com entrenes?
Ladis- Intento sortir a trotar 3 cops per setmana, 2 entre setmana més suau i una altre més llarga i amb més desnivell el cap de setmana.

Albert- Quin sistema d´hidratació prefereixes?
Ladis- Cinturó amb almenys 1 litre d´aigua.

Albert- Objectius pel 2016?
Ladis- Segurament repetirem moltes maratons del 2015, i la marató de Montserrat.

Albert- Algun somni?
Ladis- Fer la Transvulcània i la marató de Zegama.

Sortida a l´Ultra Pirineu 2015.

 

Consejos sobre " el mal de altura ".

 

En altitudes superiores a 3000m puede aparecer el mal de altura. Hay que estar atento a sus síntomas porque una mala gestión nos podría causar el coma o incluso la muerte.

Síntomas: Dolor de cabeza, falta de apetito, alteración del sueño, mal humor...



Consejos: La aclimatación es primordial para ascender a grandes altitudes. Comer e hidratarse bien (la orina debe ser de color transparente). Moverse despacio y estar pendiente de los compañeros por si aparece alguna señal como la descoordinación. Cuando a ti o a un compañero le aparece alguno de estos síntomas, hay que comunicarlo para que todos conozcan la situación. La mayoría de las veces con algún ibuprofeno se soluciona y la ascensión puede seguir su curso. Pero al menor empeoramiento en las primeras horas, hay que hacer un descenso de altitud. Sobre todo cuando la "víctima " puede hacerlo por su propio pie. Si no fuera así, esto nos podría llevar a un edema pulmonar: Ruidos en la respiración, pulsaciones y respiración rápida, tambalearse al andar...o a un edema cerebral: Perdida de conocimiento, somnolencia y descoordinación...



 Toubkal 4167m.



*Clasificación mal de altura:

1 punto: Dolor de cabeza, falta de apetito, náuseas, insomnio.



2 puntos: Vértigo, dolor de cabeza resistente a analgésicos.

3 puntos: Mal de altura agudo: vómitos, opresión torácica, cansancio en reposo, poca orina. Falta de aire en reposo, descoordinación de movimientos o marcha del borracho. A partir de este punto no seguir la ascensión. Termalgin 500-1000mg/8h.

4-6 puntos: Mal de altura severo, lo mismo + descanso.

6 puntos: Alarma edema pulmonar o cerebral. Descenso inmediato + cámara hiperbárica. Nifedipina (edema pulmonar) o dexametasona (edema cerebral).

 

*Información de " unitat de salud internacional d´Osona ". Consell al viatger i vacunació.

Recuerda: Descender a un compañero o viceversa es una tarea muy difícil, a veces imposible. Baja tú mientras puedas, la montaña te seguirá esperando.

 

Kilimanjaro 5895m, el mal de altura casi me vence, falto poco para la retirada, gracias a los ibuprofenos.

Busca información sobre este tema en otras fuentes, yo tan solo soy un aficionado a las montañas y en este artículo explico sobre mis experiencias y mis conocimientos.

Puedes encontrar más información en el libro " Rendimiento en ambientes extremos " del autor Lawrence E. Armstrong de Ediciones Desnivel.

Motivació per al 2016.

Comencem un nou any amb ganes de seguir gaudint de les muntanyes i els esports a l´aire lliure. Coneixent indrets i companys nous. D´això es tracta per a mi el muntanyisme, podríem dir que és una variant del turisme. Però res té sentit sense els reptes.

Què és un repte? És un objectiu d´una dificultat superior a les altres experiències viscudes. Et crea dubtes i algunes vegades una mica de por. Però quan es supera, la satisfacció és molt gran.

Ultra Pirineu 2015, d´altres vegades val la pena intentar-ho.

Aquest any tinc ganes d´escalada en solitari, de curses de kilòmetre vertical, de fer espeleologia a l´avenc dels Pouetons, escalada en gel, fer alguna cresta...Sense crear angoixes, l´objectiu és passar-ho bé. Prefereixo quedar el 400 en una cursa, abans de quedar el 200 si la meva família es veu perjudicada per la meva preparació. Per això planifico sortides que em serveixin d´entrenament. 

Aparca la por a un costat i busca un repte, recorda: " La persona que té por de ser vençuda, ja ho està".

3 rapels montserratins amb encant.

Cova de l´Arcada.

Hi han centenars de rapels a Montserrat, però per a mi aquets 3, tenen una màgia especial. Sobretot per l´entorn.

1. Roca Foradada: Des del cim es baixa passant pel mig del forat.

Roca Foradada.

2. Cova de l´Arcada: A l´igual que el de la Foradada, també és volat i et deixa al mig de la bauma.

Cova de l´Arcada.



Cova de l´Arcada.

3. Pou de la Portella: 3 curts rapels, els 2 últims són per dins d´una cova una mica estreta al principi.



Pou de la Portella.

 

 

Saltar en paracaigudes.

La nostra ment intenta que no sortim de la zona de confort, ens posa molta por en coses que semblen perilloses, com per exemple volar. Una vegada ho proves, i surts d´aquesta zona de confort, ho tornaries a fer. Així va anar la meva por el dia que vaig saltar en paracaigudes en tàndem.

Aquella mateixa tarda estava nerviós i moments abans de pujar a l´avioneta tenia molta por. A dins  estava cagat, i quan van obrir la porta em volia morir. En sortir de l´avioneta i saltar pensava que no ho aguantaria, però quan la caiguda es va estabilitzar i vaig obrir els braços vaig començar a gaudir ( tot i que seguia tenint por ), que els companys em donessin les mans va ser primordial perquè em sentís més recolzat. Després de la tibada a l´obrir-se el paracaigudes fins a l´aterratge, ja va ser un simple passeig veient la meva comarca ( el Bages ) a vista d´ocell. Va ser una experiència que mai oblidaré i ho recomano a tothom.

Entrevista a Isa Pozo i Jaume Oliva.

Ells són els que m´aconsellaven quan vaig començar en el muntanyisme. Aquesta cordada porten des del 2009 acumulant experiències brutals en el món de la muntanya. Des de l´Aconcagua ( 6962m ), passant per la primera repetició completa de la Via Aigua de Kentucki ( A4/6a 200m ) i guanyant els Rallys d´escalada en cordada mixta. Què els passa pel cap a aquets "fieras"?

Albert- Entre els dos, acumuleu un grapat d'ascensions a grans muntanyes del món: Toubkal, Kilimanjaro, Elbrus, Andes Bolivians, Aconcagua, Mont Blanc, Materhorn, Mont Rosa...En canvi, els últims anys, us heu centrat més en pujar la dificultat tècnica. Quin és el vostre punt de vista en aquest canvi?
Jaume- La crisi econòmica ha fet que ens centréssim més en muntanyes i parets del nostre territori i així també hem pogut pujar el nivell per poder contemplar altres reptes com l´Integral de Peuterey.

Albert- La vostre aventura a l´Aconcagua va ser molt dura: A punt de perdre al Rafa, tempesta elèctrica, vivac al cim, congelacions de l´Isa...Va valer la pena?
Isa- Si ( amb rotunditat ), sempre. Sabíem els riscos i ens feia molta il·lusió.

http://aventuraalpina.blogspot.com.es/2013/01/aconcagua-2010-3er-aniversario.html

En aquest enllaç, en podeu saber més sobre l'ascensió de l´Isa i del Jaume a la muntanya més alta del continent americà.

 c

Albert- En la via Incontinència d´inconsciència ( 280m ED/A5 ), quants dies vau estar sense tocar el terra?
Jaume- 5 dies.
Albert- Com es viu 5 dies a la paret?
Jaume- Amb normalitat, perquè t´acabes acostumant ja que has de fer totes les necessitats, menjar ,dormir...Va ser una gran experiència que m´agradaria repetir, però emprenyen els portejos.

Albert- Què es necessita per guanyar un Rally d´escalada?
Isa- Ganes, moltes ganes.
Jaume- Motivació i preparació.

Albert- Quina ha estat la millor satisfacció en la muntanya?
Isa- Fer l´Aconcagua ja que vam patir molt i va sortir tot bé.
Jaume- Gràcies a la sort i al treball, allà era fàcil quedar-s'hi.

Albert- I la pitjor?
Isa- La via Incontinècia d'inconsciència i quan vam estar a punt de perdre al Rafa a l´Aconcagua.
Jaume- No n'he tingut ja que abandono ràpid, però potser si, la del Rafa.

Albert- Com lluiteu contra l'estrès i la por?
Isa- Jo ploro però s'em passa.
Jaume- Enfrontant-me i provar fins que surt, sempre analitzant el perill.

Albert- Un somni per complir:
Isa- M´agradaria anar al Perú.
Jaume- No en tinc cap, penso a curt termini.

Albert- Pròxims reptes i projectes:
Jaume: Tornar a guanyar el Rally d´escalada i millorar la puntuació.

Consejos para correr un marathon o largas distancias.