Aquella mateixa tarda estava nerviós i moments abans de pujar a l´avioneta tenia molta por. A dins estava cagat, i quan van obrir la porta em volia morir. En sortir de l´avioneta i saltar pensava que no ho aguantaria, però quan la caiguda es va estabilitzar i vaig obrir els braços vaig començar a gaudir ( tot i que seguia tenint por ), que els companys em donessin les mans va ser primordial perquè em sentís més recolzat. Després de la tibada a l´obrir-se el paracaigudes fins a l´aterratge, ja va ser un simple passeig veient la meva comarca ( el Bages ) a vista d´ocell. Va ser una experiència que mai oblidaré i ho recomano a tothom.
dissabte, 26 de desembre del 2015
Saltar en paracaigudes.
La nostra ment intenta que no sortim de la zona de confort, ens posa molta por en coses que semblen perilloses, com per exemple volar. Una vegada ho proves, i surts d´aquesta zona de confort, ho tornaries a fer. Així va anar la meva por el dia que vaig saltar en paracaigudes en tàndem.
Aquella mateixa tarda estava nerviós i moments abans de pujar a l´avioneta tenia molta por. A dins estava cagat, i quan van obrir la porta em volia morir. En sortir de l´avioneta i saltar pensava que no ho aguantaria, però quan la caiguda es va estabilitzar i vaig obrir els braços vaig començar a gaudir ( tot i que seguia tenint por ), que els companys em donessin les mans va ser primordial perquè em sentís més recolzat. Després de la tibada a l´obrir-se el paracaigudes fins a l´aterratge, ja va ser un simple passeig veient la meva comarca ( el Bages ) a vista d´ocell. Va ser una experiència que mai oblidaré i ho recomano a tothom.
Aquella mateixa tarda estava nerviós i moments abans de pujar a l´avioneta tenia molta por. A dins estava cagat, i quan van obrir la porta em volia morir. En sortir de l´avioneta i saltar pensava que no ho aguantaria, però quan la caiguda es va estabilitzar i vaig obrir els braços vaig començar a gaudir ( tot i que seguia tenint por ), que els companys em donessin les mans va ser primordial perquè em sentís més recolzat. Després de la tibada a l´obrir-se el paracaigudes fins a l´aterratge, ja va ser un simple passeig veient la meva comarca ( el Bages ) a vista d´ocell. Va ser una experiència que mai oblidaré i ho recomano a tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada