Entrevista a Ladis Velasco.

Un dia estàvem fent un àpat en un restaurant tirolès, en un poble a la Vall d´Ötztal. Només quedava un tros del pastís que hi havia de postres en el plat, el Ladis va estirar la mà, però jo vaig ser més ràpid que ell. D´això ja fa gairebé 5 anys, i ara és ell el més ràpid. Com s´ho munta aquest fanàtic del trail running?

 

Albert- Quantes maratons de muntanya has fet en el 2015?

Ladis- 7, Campdevànol, Cap de Creus, Berga, Ribalera, Valls d´Àneu, 4 Rocs i Cadí Moixeró.

Albert- I Ultres?
Ladis- 1, l´Ultra Pirineu.

Albert- Com et va anar en lliga del "Correpallars"?
Ladis- Molt bé, segon en la categoria sènior.

Podi Correpallars.

Albert- Quina ha estat la cursa més difícil de la teva vida?
Ladis- Quan vaig començar, per la falta de preparació, a la Cuita del Sol ( ara Milla Vertical ).

Albert- I la més maca?
Ladis- La Ribalera, és un festival de vistes en el cor del Pirineu.

Albert- Quantes ultres portes?
Ladis- 4.

Albert- Has plorat alguna vegada al creuar la meta?
Ladis- Oh, i tant, per exemple la Núria- Queralt.

Meta de la 4 Rocs.

Albert- Què es necessita per ser un finisher?
Ladis- Una mínima preparació física i sobretot fortalesa mental.

Albert- Com entrenes?
Ladis- Intento sortir a trotar 3 cops per setmana, 2 entre setmana més suau i una altre més llarga i amb més desnivell el cap de setmana.

Albert- Quin sistema d´hidratació prefereixes?
Ladis- Cinturó amb almenys 1 litre d´aigua.

Albert- Objectius pel 2016?
Ladis- Segurament repetirem moltes maratons del 2015, i la marató de Montserrat.

Albert- Algun somni?
Ladis- Fer la Transvulcània i la marató de Zegama.

Sortida a l´Ultra Pirineu 2015.

 

Consejos sobre " el mal de altura ".

 

En altitudes superiores a 3000m puede aparecer el mal de altura. Hay que estar atento a sus síntomas porque una mala gestión nos podría causar el coma o incluso la muerte.

Síntomas: Dolor de cabeza, falta de apetito, alteración del sueño, mal humor...



Consejos: La aclimatación es primordial para ascender a grandes altitudes. Comer e hidratarse bien (la orina debe ser de color transparente). Moverse despacio y estar pendiente de los compañeros por si aparece alguna señal como la descoordinación. Cuando a ti o a un compañero le aparece alguno de estos síntomas, hay que comunicarlo para que todos conozcan la situación. La mayoría de las veces con algún ibuprofeno se soluciona y la ascensión puede seguir su curso. Pero al menor empeoramiento en las primeras horas, hay que hacer un descenso de altitud. Sobre todo cuando la "víctima " puede hacerlo por su propio pie. Si no fuera así, esto nos podría llevar a un edema pulmonar: Ruidos en la respiración, pulsaciones y respiración rápida, tambalearse al andar...o a un edema cerebral: Perdida de conocimiento, somnolencia y descoordinación...



 Toubkal 4167m.



*Clasificación mal de altura:

1 punto: Dolor de cabeza, falta de apetito, náuseas, insomnio.



2 puntos: Vértigo, dolor de cabeza resistente a analgésicos.

3 puntos: Mal de altura agudo: vómitos, opresión torácica, cansancio en reposo, poca orina. Falta de aire en reposo, descoordinación de movimientos o marcha del borracho. A partir de este punto no seguir la ascensión. Termalgin 500-1000mg/8h.

4-6 puntos: Mal de altura severo, lo mismo + descanso.

6 puntos: Alarma edema pulmonar o cerebral. Descenso inmediato + cámara hiperbárica. Nifedipina (edema pulmonar) o dexametasona (edema cerebral).

 

*Información de " unitat de salud internacional d´Osona ". Consell al viatger i vacunació.

Recuerda: Descender a un compañero o viceversa es una tarea muy difícil, a veces imposible. Baja tú mientras puedas, la montaña te seguirá esperando.

 

Kilimanjaro 5895m, el mal de altura casi me vence, falto poco para la retirada, gracias a los ibuprofenos.

Busca información sobre este tema en otras fuentes, yo tan solo soy un aficionado a las montañas y en este artículo explico sobre mis experiencias y mis conocimientos.

Puedes encontrar más información en el libro " Rendimiento en ambientes extremos " del autor Lawrence E. Armstrong de Ediciones Desnivel.

Motivació per al 2016.

Comencem un nou any amb ganes de seguir gaudint de les muntanyes i els esports a l´aire lliure. Coneixent indrets i companys nous. D´això es tracta per a mi el muntanyisme, podríem dir que és una variant del turisme. Però res té sentit sense els reptes.

Què és un repte? És un objectiu d´una dificultat superior a les altres experiències viscudes. Et crea dubtes i algunes vegades una mica de por. Però quan es supera, la satisfacció és molt gran.

Ultra Pirineu 2015, d´altres vegades val la pena intentar-ho.

Aquest any tinc ganes d´escalada en solitari, de curses de kilòmetre vertical, de fer espeleologia a l´avenc dels Pouetons, escalada en gel, fer alguna cresta...Sense crear angoixes, l´objectiu és passar-ho bé. Prefereixo quedar el 400 en una cursa, abans de quedar el 200 si la meva família es veu perjudicada per la meva preparació. Per això planifico sortides que em serveixin d´entrenament. 

Aparca la por a un costat i busca un repte, recorda: " La persona que té por de ser vençuda, ja ho està".

3 rapels montserratins amb encant.

Cova de l´Arcada.

Hi han centenars de rapels a Montserrat, però per a mi aquets 3, tenen una màgia especial. Sobretot per l´entorn.

1. Roca Foradada: Des del cim es baixa passant pel mig del forat.

Roca Foradada.

2. Cova de l´Arcada: A l´igual que el de la Foradada, també és volat i et deixa al mig de la bauma.

Cova de l´Arcada.



Cova de l´Arcada.

3. Pou de la Portella: 3 curts rapels, els 2 últims són per dins d´una cova una mica estreta al principi.



Pou de la Portella.