diumenge, 20 de març del 2016

Entrevista a Oriol Estefanell.

L´Uri treballa en una de les millors botigues de Catalunya en material de muntanya. Si algú es pensava que es quedaria quiet, ho porta clar. És un foll dels esports a l´aire lliure, i sobretot de l´ski.

Avenc de Ventós.

Albert- En una setmana convencional, quantes vegades vas a la muntanya?
Uri- Menys de les que m´agradarien...normalment acostumo a sortir entre 3 i 4 cops al "monte". Montserrat és una temptació massa llaminera per no deixar-s´hi perdre sovint. Collbaix sempre ens regala bones nocturnes i el Pirineu és la delicatessen dels Diumenges.

A- Acabes de tornar d´Hokaido ( Japó ) de fer freestyle, què tal l'experiència?
U- Més que freestyle, el que a nosaltres ens apassiona és el backcountry, esquiar de forma lliure sense dependre de res més que el material d´esquí. Allà és complicat fer muntanya en ple hivern, ja que el fred i les nevades són una constant que fa difícil moure´s en alçada, obrint traça constantment. Vam recórrer les principals estacions, volcans i zones d'interès i ens va sortir tot rodó. No obstant, m´agradaria recalcar que vam marxar a la recerca de la millor neu del món, i vam tornar amb una classe magistral de respecte, educació i netedat per part de la cultura japonesa. Un exemple a seguir, sens dubte.



A- Quantes hores vas tardar de Manresa- Cim Mont Blanc ( 4808m )- Manresa?
U- Fa dos anys vam complir un dels somnis de qualsevol alpinista, coronar el cim més alt dels Alps. Disposàvem tant sols de dos dies festius i la tarda del dissabte va ser de bogeria. Marxem aquesta nit a fer el Mont Blanc? Sembla que hi ha finestra...fotem-li canya! El "refu" està ple, però segur que ens guarden un raconet. 8 hores de cotxe per arribar amb les primeres llums a Chamonix. Agafar el telefèric de l´Agulla de Midi i enfilar fins al "refu". El dia següent una pallissa inhumana per fer cim al migdia i acabar a Manresa entrada la nit. 2 dies express amb la feina feta!

A- Com va anar el Pic Lenin ( 7.134m ) al Kyrgyztan?
U- Genial, una gran experiència. A pesar de voler tornar cap a casa després del primer porteig al C1, el cos es va anar posant a to i al final te n'adones que ets allà perquè és el que t´agrada, el que t´omple i el que et fa estar bé amb tu mateix. Va ser dur, alguns dies la duresa passava al límit, però veure com el cos era capaç de recuperar-se, d´aclimatar-se i de gaudir de cada instant és inexplicable. Viure en una expedició, i si pot ser autogestionada i amb estil el més alpí possible, és quelcom que un alpinista ha de palpar per curtir-se, coneixe´s i viure la muntanya a fons. Quan vam tornar deia a tothom que no tornaria mai al Lenin...ara hi tornaria encantat si tingués l´oportunitat. La muntanya és més que una droga, et crea addicció i et proporciona un estat de benestar que et porta a l'Olimp. El plaer és constant i sempre amb matisos diferents que fan cada experiència única.

A- També has estat en els últims anys a l´Himàlaia, Patagonia, Alps i Noruega, explica´ns una mica les teves activitats per les muntanyes del món:
U- A l´Himàlaia vaig anar a fer un voluntariat en un poble de muntanya, Nangi, a 2300m. Els darrers dies els vaig dedicar a recórrer els trekkings dels camps base de l´Annapurna i l´Everest amb 2 i 6 dies respectivament. La màgia que desprèn el Nepal és inmensa, sens dubte el lloc on més he après a valorar el que tenim. Noruega era un repte i un somni al mateix temps. Poder esquiar en un entorn com aquest, envoltat de fiords i amb un clima tant diferent era una cosa que volia viure. Van ser 6 dies recorrent amb vaixell diferents illes i descobrint baixades que semblaven no tenir fi, entre uns paisatges idíl·lics. Als Alps, de moment només he pogut planificar dos Mont Blancs amb eskís, però  espero tornar-hi ben aviat amb nous objectius.


Esquiant a Noruega.


 
A- La pitjor experiència?
U- Quan se't mor un amic als teus braços i et sents tant miserable com impotent. També t´ajuda a ser més fort, però és quelcom que et marca per sempre.

A- La millor?
U- Sentir-me afortunat del que m´ha tocat viure és la millor sort que un pot tenir.

A- Reptes per al 2016:
U- Corredor Marinelli al Mont Rosa el més llarg dels Alps i tornar a Sud Amèrica a l´estiu per fer el volcà Lanin.

A- Un somni:
U- Continuar vivint el dia a dia amb la muntanya de rerefons.



Cim de Diables a Montserrat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada