Burriac Xtrem 2016 25k

En aquest any 2016, he participat en algunes curses verticals o curtes però explosives. Ara em venia de gust fer alguna de més llarga. L´objectiu, la Burriac Xtrem de 25km. Així aprofito per conèixer el territori català, el Maresme és un territori desconegut per a mi. Molt divertida i gairebé tota per corriols que no paren de pujar i baixar. Amb un públic que no para d´animar. Tot i anar amb molts dubtes per culpa d´una lesió vaig poder completar la prova amb satisfacció. Com anècdota, el dia abans vaig comprar la revista Trail Run, a la portada surt en Pau Capell, doncs en els minuts previs a la sortida, ens comenta l´speaker que en Pau correrà la nostra cursa. Ell va ser el guanyador amb 2 hores, jo vaig necessitar 3:31. Aquí teniu les imatges que vaig filmar durant la cursa.

El Pou de la Portella.

Per a mi, una de les excursions més boniques de Montserrat. Fàcil i rapida, per complementar amb més activitats. Tot i que es podria fer amb un sol rapel de 60 metres, millor fer tres per evitar fregament de les cordes al recuperar-les, possiblement s´enganxin en algun lloc i sobretot evitar la caiguda de pedres. La primera tirada comença en una bauma de la canal oest al vessant sud de la Roca Gran de la Portella ( Regió d´Agulles ). Fem un curt rapel d´uns 15 metres que ens deixa a l´entrada de l´avenc. El segon és el més llarg i divertit, d´uns 30 metres, al principi una mica estret. Aquest ens deixa a la darrera reunió, on ja veiem la sortida, 15 metres. Però abans de baixar, millor pujar per una corda per anar a una petita i espectacular sala amb estalactites. Aquí podeu veure algunes imatges de quan vaig anar amb el Raul Maya.

Estoy loco.

Tic, tac, tic, tac...

Me gusta ir al monte antes de que amanezca, para hacer montañismo y ver salir el sol. Son muchos los que me toman por un loco*. Pero yo solo le encuentro ventajas a mi peculiar afición: disponer de más tiempo para mi familia, disfrutar de la naturaleza sin aglomeraciones de gente, ver amanecer en lugares de ensueño...

Kayac en Costa Brava.

Tic, tac, tic, tac...

Mientras usted lee este artículo el tiempo está pasando. Todas las personas tenemos una vida, un tiempo con caducidad, pero sin saber la fecha de su fin. Y cada persona administra su tiempo, como quiere o como puede. Unos prefieren dormir muchas horas (aproximadamente unos 23 años en la vida). Yo prefiero dormir 7 horas y luego hacer una pequeña siesta (ya que después de comer no soy muy productivo).

P. Natural Posets Maladeta.

Tic, tac, tic, tac...

Hay gente que invierte su tiempo en coleccionar chapas de botellas de cava, o  en hacer una maqueta para trenes, o simplemente en ver la tv una serie o un programa sobre la vida de otras personas...Han perdido la razón? No, administran su tiempo en sus aficiones, lo que les complace.

Coll del Miracle Montserrat.

Tic, tac, tic, tac...

Puede que no sea muy normal ir a la montaña a las 6 de la mañana. Pero no he perdido la razón, ni soy un imprudente. Lo reconozco, estoy loco, loco por vivir, por experimentar, por amor a mi mujer, por acompañar a mi hijo en su vida, por toda mi familia y por viajar...

Gra de Fajol.

Tic, tac, tic, tac...

Mi único objetivo es, cuando mi tiempo se termine, pensar que valió la pena.

*Loco: Que ha perdido la razón. De poco juicio, disparatado e imprudente.

Timelapse a Montserrat

Simplement vaig corrent ( o escalant ) i quan sento la màgia de la muntanya, poso la càmera d´amunt del primer roc per filmar uns pocs minuts. Aquí teniu el resultat.

Merci people

Fa poc més d´un any que vaig crear aquest blog sobre excursionisme. Tan sols donar les gràcies a totes aquelles persones que formen les gairebé 5000 visites. Gràcies per seguir els meus passos.

Limone Extreme 2016

Hi ha molts motius per participar en qualsevol de les tres modalitats de la Limone Extreme, a la població italiana de Limone Sul Garda. Per l´ambient, pel recorregut, perquè són les finals, per la bellesa de la vila, per la diversitat de nacions representades, per estar en el calendari dels millors corredors... He fet realitat un somni, i només puc donar les gràcies a la meva família per acompanyar-me.

El Pedra.

El Pedraforca sempre és garantia d´una excursió 5 estrelles, i aquesta vegada amb el Jordi Fargas, hem escollit la Cresta de Cabirols ( variant més curta ). Itinerari molt bonic i ràpid de fer. Tornarem segur.

Pic Pavots 3121m.

El títol d´aquest article hauria de ser " Posets per la cresta d´Espases". Però la muntanya és així, i aquesta és la segona vegada que m´ho demostra, el mal temps ens va fer retirar a l´entrada de la cresta, entrar en una via de 3 hores amb aquella climatologia hagués estat una negligència. Però no hi ha temps per lamentacions, al final vaig tornar a casa amb un bon sabor de boca, un cim de + de 3000 metres i una divertida excursió amb bona companyia. També vaig conèixer els germans Miramunt, el Josep i la Conxita, que entre els dos porten més de 400 cims de + de 3000 metres, i tot i tenir més de 70 anys segueixen fent tres-mils.

El Bacallà.

L´Agulla del Bacallà o també anomenada l´Enclusa, és una agulla característica de la regió de Frares Encantats a Montserrat. Sobretot, per la seva forma d´aleta de peix, però el que poca gent sap, és que, la seva aleta és una aresta amb un pati espectacular. Una passarel·la d´alçada. Un dia qualsevol, amb un company com l´Uri Estefanell, pot arribar a ser un dia per no oblidar.

La Nina.

Fa tres o quatre anys, vam anar a fer la Via Normal de l´Agulla de la Nina amb el meu amic Om P. Però jo no estava preparat...retirada.
Quedava pendent i fa dies que la tenia en el punt de mira, així que anem amb l´Aleix C. i li demano que em deixi fer el pas clau, el pas de ganxo. Vaig estar uns 15 minuts provant, però al final i gràcies als ànims i a la paciència del meu company ho vaig superar. Aquesta escalada quedarà sempre en el meu record, per tota la màgia, per el lloc, per l'agulla, pel ganxo, per baixar a les fosques, per escalar entre setmana, per la pluja...i per finalitzar projectes pendents.

Navarra/ Nafarroa

Que gran elección para nuestras vacaciones familiares, a parte de la hospitalidad de su gente y su gastronomia, hemos disfrutado haciendo turismo y excursionismo. Nuestras visitas: Bardenas Reales, Olite, Pamplona, Nacedero de Urederra, Zugarramurdi, Ahinoa ( Francia ), Roncesvalles, Isaba, Roncal, Selva de Irati, Ochagavia.

Escalada en xemeneies, Regió d´ Agulles.

A Montserrat hi ha moltes xemeneies per escalar, de fet encara me'n falten moltes per fer. En els darrers anys, per on més m´agrada escalar és a la Regió d´Agulles. Últimament he fet unes quantes en aquesta zona: El Sabre, el Pingüí, l´Esquelet i el Punyalet. Aquí us deixo uns vídeos.

La Vall de Nuria i Olla Vertical.

1a edició a l´Olla Vertical, cursa de 1600+ en tant sols 6km i que culmina al cim del Torreneules Gran ( 2739m ). Amb un speaker de luxe, "Depa", com a totes les curses importants. Amb un recorregut molt xulo però amb una verticalitat angoixant. Aprofitant la cita hem passat un cap de setmana per la zona amb la família, fent excursions i acampant. Aquí teniu un vídeo de 2´30´´ per resumir 2 dies i mig en un petit racó d´ensomni del nostre país.

Solitari + vivac a la Bola de la Partió.

Fa uns 4 o 5 anys vaig veure una foto d´un escalador fent la Bola de la Partió en solitari. Vaig pensar que jo mai tindria valor o nivell per fer alguna cosa semblant. L´any 2012 vaig fer la via Aresta Brucs amb el Joan Gibert de company, i recordo que em va costar força.
Aquesta mateixa setmana, conversant amb un montserratí, li vaig comentar que tenia ganes de fer un vivac. Em va recomenar la bauma de la Bola de la Partió. Doncs després de mirar la ressenya i veure que no era una via de molta dificultat, em vaig plantejar de fer-la en solitari i a més fer el vivac. Tot i que vaig passar una mica de fred i el risc de tempesta, li vaig posar valor a la cosa per poder viure una experiència que mai oblidaré.

Kilòmetre vertical Berga Trail.

Val la pena, de tant en tant, provar-te per veure el teu nivell físic. Doncs què millor que una curta però explosiva cursa de quilòmetre vertical. Després de provar la cursa del KV del Sobrepuny, també al Berguedà, ahir 17 de Juny li va tocar a la de la Berga Trail, que puja fins a la Figuerassa. Aquí us deixo un petit vídeo.

Cavall Bernat de St. Llorenç en solitari.

Feia dies que tenia ganes de fer una escalada en solitari, i també tenia ganes de fer el Cavall Bernat de St. Llorenç del Munt ( Burret ). Així que matem dos ocells d´un sol tret, el 12 de Juny pujo per la via Normal ( entrada directe ), una via centenària ( 1911 ), de grau assequible ( IV+ 30m. ), ràpida i bonica. Per assegurar-me faig servir el sistema del gri gri.

La Cadireta.

Fa més de 5 anys que passo sovint per sota d´aquesta peculiar agulla. Quantes vegades m´hauré dit, "Un dia la pujaré." Doncs ahir, 4 de Juny del 2016, amb el company i amic Aleix Codina, la vam coronar. La via escollida, la Gam ( entrada per la Civis II ), una via de l´any 1959 i que encara té gran part de les assegurances originals. Si voleu gaudir de verticalitat i vistes aèries, aquí teniu un  petit vídeo.

La Palma, Isla bonita.

Buscábamos una destinación para pasar una semana de vacaciones, con mi mujer y mi hijo. Queríamos un lugar tranquilo,  con montañas, naturaleza y playa… y que saliera bien de precio. Al final, decidimos la isla de la Palma. El resultado: una de las mejores vacaciones de mi vida.

 Cada excursión ha sido un regalo, cómo poder correr y ascender volcanes. Os imagináis que te dejaran correr por el césped del Camp Nou o el Santiago Bernabeu, con un balón y pudieras chutar a portería? Pues eso es lo que yo sentía mientras corría por algún tramo del GR-131, recorrido de una de las mejores pruebas del mundo de ultra trail, la Transvulcania. La llaman la isla bonita, y con razón.

 Aquí os dejo dos videos, uno con las esencias de la Palma y el otro más montañero (para los amantes del running ).

Trempera a la Costa Brava.

És molt difícil explicar un cap de setmana en tant sols 3 minuts. La Costa Brava sempre és sinònim de bon menjar, relax, gaudir de la família ...però en un terreny que atrau als amants dels esports a l´aire lliure. Dos dies i mig que han passat molt ràpid...ja tinc ganes de tornar.



Live

Aquí teniu un recull d´imatges d´aquest últims mesos.

 

 

"Tengo un sueño, un solo sueño: seguir soñando. Soñar con la libertad, soñar con la justícia, soñar con la igualdad. Y ojalá ya no tuviera necesidad de soñarlas".

 

Martin Luther King ( 1929-1968 ).

 

 



Futbol vs Montañismo.

Cuando era niño me  fascinaba jugar al futbol en la calle y en el colegio. Mis amigos también jugaban y en mi barrio había un equipo. Probé un par de temporadas, pero mis compañeros eran mejores que yo, además, ellos podían progresar, mientras a mí, solo me sacaban del banquillo los diez últimos minutos. Recuerdo una ocasión, salir al campo y en menos de un minuto, acabarse el encuentro.

Un día dije basta, no me gustaba esa situación. Pero al empezar la temporada, el Sr. Arellano vino a mi casa a hablar con mi padre. Necesitaban muchachos para completar una plantilla decente para entrenar. Yo le dije a mi padre y al Sr. Arellano que no contaran conmigo, a mí me gustaba jugar y en la calle jugaba todos los minutos. Mi padre no quería que yo estuviera todo el día en la calle y me obligo a ir. Otra temporada sin faltar a un solo entreno y chupando banquillo para no jugar ni media parte. Eso no se le puede hacer a un crio.

A partir de los 14 años y gracias a mi padre y al Sr. David Martin, volví a disfrutar del futbol jugando cada vez más minutos. Atrás habían quedado aquellas temporadas infernales para un niño. Me transformaron en un fanático del balompié. Conocí muchísimos compañeros y me lo pase muy bien en los 5 o 6 clubes que estuve.

A los 23 años, me lesioné en la pretemporada. Cuando me recuperé, el entrenador, el Sr. Antonio, ya tenía un once fijo, y me volvía a encontrar en la misma situación que cuando era un niño. Hablé con él, pero no cumplió conmigo. Después de 4 partidos de margen, me sacó al campo cuando faltaban 10 minutos para acabar el encuentro y perdíamos en casa 0-6. Yo estaba muy furioso y cuando pasó un adversario con el balón por delante de mí, lo derribé de una patada. Un compañero me dijo que para salir así que no saliera,  me quité la camiseta y el pantalón y me marché del terreno de juego. Ese fue mi último partido oficial.

Probé otros deportes y otras experiencias, pero seguí disfrutando del futbol como espectador. El Barça tenía a Ronaldinho, y con los años llegó Josep Guardiola. Unos años muy bonitos para los aficionados del Barça y el buen futbol.

En el 2010, dejé de mirar partidos. Apareció en mi vida el montañismo. Poco a poco perdí el interés por el futbol, progresé en actividades relacionadas con el excursionismo y el mundo de la montaña. Así es como me perdí al mejor Barça de la historia. Pero ahora soy muy feliz. Conociendo nuevos amigos y lugares espectaculares. Cuando fichas por un equipo de futbol, te comprometes todos los días de entreno y cada fin de semana hay partido. Temporada tras temporada jugando en los mismos campos. Ahora no tengo ningún entrenador que me saque cuando falta poco para acabar el partido, soy yo el que decide si salgo 30 minutos, una hora o una mañana entera. El terreno y la actividad nunca son el mismo. Un día salgo a correr, o a escalar, o a hacer una ascensión…Tampoco tengo el compromiso, salgo el fin de semana que quiero, a donde quiero, con quien quiero y hasta que yo decido. En los estadios de futbol como el Camp Nou, solo pueden jugar unos pocos privilegiados, pero las montañas de todo el mundo son las mismas para todos los humanos. Jugar contra Messi, es imposible para gran parte de la humanidad, pero hacer una carrera por montaña en la que participa Kilian Jornet está al alcance de todos.

Hoy hay partido, el clásico, Barça- Madrid, posiblemente me acueste sin saber el resultado. Las cosas que antes nos gustaban ahora puede que no nos gusten tanto.

 Hoy, yo tengo mi partido particular, una carrera de kilometro vertical y disfrutar de mi familia.

 

Jugando de titular indiscutible.

 

Entrevista a Oriol Estefanell.

L´Uri treballa en una de les millors botigues de Catalunya en material de muntanya. Si algú es pensava que es quedaria quiet, ho porta clar. És un foll dels esports a l´aire lliure, i sobretot de l´ski.

Avenc de Ventós.

Albert- En una setmana convencional, quantes vegades vas a la muntanya?
Uri- Menys de les que m´agradarien...normalment acostumo a sortir entre 3 i 4 cops al "monte". Montserrat és una temptació massa llaminera per no deixar-s´hi perdre sovint. Collbaix sempre ens regala bones nocturnes i el Pirineu és la delicatessen dels Diumenges.

A- Acabes de tornar d´Hokaido ( Japó ) de fer freestyle, què tal l'experiència?
U- Més que freestyle, el que a nosaltres ens apassiona és el backcountry, esquiar de forma lliure sense dependre de res més que el material d´esquí. Allà és complicat fer muntanya en ple hivern, ja que el fred i les nevades són una constant que fa difícil moure´s en alçada, obrint traça constantment. Vam recórrer les principals estacions, volcans i zones d'interès i ens va sortir tot rodó. No obstant, m´agradaria recalcar que vam marxar a la recerca de la millor neu del món, i vam tornar amb una classe magistral de respecte, educació i netedat per part de la cultura japonesa. Un exemple a seguir, sens dubte.

A- Quantes hores vas tardar de Manresa- Cim Mont Blanc ( 4808m )- Manresa?
U- Fa dos anys vam complir un dels somnis de qualsevol alpinista, coronar el cim més alt dels Alps. Disposàvem tant sols de dos dies festius i la tarda del dissabte va ser de bogeria. Marxem aquesta nit a fer el Mont Blanc? Sembla que hi ha finestra...fotem-li canya! El "refu" està ple, però segur que ens guarden un raconet. 8 hores de cotxe per arribar amb les primeres llums a Chamonix. Agafar el telefèric de l´Agulla de Midi i enfilar fins al "refu". El dia següent una pallissa inhumana per fer cim al migdia i acabar a Manresa entrada la nit. 2 dies express amb la feina feta!

A- Com va anar el Pic Lenin ( 7.134m ) al Kyrgyztan?
U- Genial, una gran experiència. A pesar de voler tornar cap a casa després del primer porteig al C1, el cos es va anar posant a to i al final te n'adones que ets allà perquè és el que t´agrada, el que t´omple i el que et fa estar bé amb tu mateix. Va ser dur, alguns dies la duresa passava al límit, però veure com el cos era capaç de recuperar-se, d´aclimatar-se i de gaudir de cada instant és inexplicable. Viure en una expedició, i si pot ser autogestionada i amb estil el més alpí possible, és quelcom que un alpinista ha de palpar per curtir-se, coneixe´s i viure la muntanya a fons. Quan vam tornar deia a tothom que no tornaria mai al Lenin...ara hi tornaria encantat si tingués l´oportunitat. La muntanya és més que una droga, et crea addicció i et proporciona un estat de benestar que et porta a l'Olimp. El plaer és constant i sempre amb matisos diferents que fan cada experiència única.

A- També has estat en els últims anys a l´Himàlaia, Patagonia, Alps i Noruega, explica´ns una mica les teves activitats per les muntanyes del món:
U- A l´Himàlaia vaig anar a fer un voluntariat en un poble de muntanya, Nangi, a 2300m. Els darrers dies els vaig dedicar a recórrer els trekkings dels camps base de l´Annapurna i l´Everest amb 2 i 6 dies respectivament. La màgia que desprèn el Nepal és inmensa, sens dubte el lloc on més he après a valorar el que tenim. Noruega era un repte i un somni al mateix temps. Poder esquiar en un entorn com aquest, envoltat de fiords i amb un clima tant diferent era una cosa que volia viure. Van ser 6 dies recorrent amb vaixell diferents illes i descobrint baixades que semblaven no tenir fi, entre uns paisatges idíl·lics. Als Alps, de moment només he pogut planificar dos Mont Blancs amb eskís, però  espero tornar-hi ben aviat amb nous objectius.

Esquiant a Noruega.


 

A- La pitjor experiència?
U- Quan se't mor un amic als teus braços i et sents tant miserable com impotent. També t´ajuda a ser més fort, però és quelcom que et marca per sempre.

A- La millor?
U- Sentir-me afortunat del que m´ha tocat viure és la millor sort que un pot tenir.

A- Reptes per al 2016:
U- Corredor Marinelli al Mont Rosa el més llarg dels Alps i tornar a Sud Amèrica a l´estiu per fer el volcà Lanin.

A- Un somni:
U- Continuar vivint el dia a dia amb la muntanya de rerefons.

Cim de Diables a Montserrat.



Gestión del fracaso y el éxito.

-          Poner excusas.

-          Alegrarte de los fracasos de los demás.

-          Juzgar a los demás.

-          Sentir frustración cuando no has conseguido el objetivo.

-          Conseguir un objetivo con poco estilo o de manera inapropiada.

-          Sentirse superior a los demás cuando lo consigues.

-          Criticar.

 

Te suenan estas acciones?  Si controlamos el ego podemos aprender y disfrutar más de nuestras actividades. Y, aunque aparezca, seremos conscientes de nuestros pensamientos. Que te parecen estas acciones?

 

-          No juzgar a nadie.

-          Fijarte en los demás solamente para aprender.

-          Un fracaso de hoy, es una lección mañana.

-          Alegrarte por el éxito de los demás.

-          Hay alguien mejor que tu, acéptalo.

-          Se consciente de que todos necesitamos aprender.

-          Disfruta del aprendizaje.

“ El éxito consiste en obtener lo que se desea. La felicidad, en disfrutar de lo que se obtiene.” ( Ralph Waldo Emerson )

“ El éxito consiste en vencer el temor al fracaso.” ( Charles Augustin Sainte-Beueve )

               “ El éxito es aprender a ir de fracaso en fracaso sin desesperarse.” ( Wintson Churchill

                “ El éxito es fácil de obtener. Lo difícil es merecerlo.” ( Albert Camus )

                “ El modo de dar una vez en el clavo es dar cien veces en la herradura.” ( Miguel de  U.)

                 “ La conciencia es, a la vez, testigo, fiscal y juez.” ( Refrán )

Mont Blanc, 2 intentos sin éxito.

Contrabandistes de felicitat.

Invertir en formació és primordial per seguir creixent. Aquí os deixo algunes imatges de la meva sortida tutelada amb el guia de muntanya Ferran Caranorte.

"Jamás seré un obstáculo para mí mismo".
Agripino ( siglo II ), obispo de Alejandría.

+ Muntanya.

Aquí teniu un recull d´imatges del meu món outdoor.

"La vida es como ir en bicicleta. Para mantenerla en equilibrio debes mantenerte en movimiento"
Albert Einstein.

 



Entrevista a Ladis Velasco.

Un dia estàvem fent un àpat en un restaurant tirolès, en un poble a la Vall d´Ötztal. Només quedava un tros del pastís que hi havia de postres en el plat, el Ladis va estirar la mà, però jo vaig ser més ràpid que ell. D´això ja fa gairebé 5 anys, i ara és ell el més ràpid. Com s´ho munta aquest fanàtic del trail running?

 

Albert- Quantes maratons de muntanya has fet en el 2015?

Ladis- 7, Campdevànol, Cap de Creus, Berga, Ribalera, Valls d´Àneu, 4 Rocs i Cadí Moixeró.

Albert- I Ultres?
Ladis- 1, l´Ultra Pirineu.

Albert- Com et va anar en lliga del "Correpallars"?
Ladis- Molt bé, segon en la categoria sènior.

Podi Correpallars.

Albert- Quina ha estat la cursa més difícil de la teva vida?
Ladis- Quan vaig començar, per la falta de preparació, a la Cuita del Sol ( ara Milla Vertical ).

Albert- I la més maca?
Ladis- La Ribalera, és un festival de vistes en el cor del Pirineu.

Albert- Quantes ultres portes?
Ladis- 4.

Albert- Has plorat alguna vegada al creuar la meta?
Ladis- Oh, i tant, per exemple la Núria- Queralt.

Meta de la 4 Rocs.

Albert- Què es necessita per ser un finisher?
Ladis- Una mínima preparació física i sobretot fortalesa mental.

Albert- Com entrenes?
Ladis- Intento sortir a trotar 3 cops per setmana, 2 entre setmana més suau i una altre més llarga i amb més desnivell el cap de setmana.

Albert- Quin sistema d´hidratació prefereixes?
Ladis- Cinturó amb almenys 1 litre d´aigua.

Albert- Objectius pel 2016?
Ladis- Segurament repetirem moltes maratons del 2015, i la marató de Montserrat.

Albert- Algun somni?
Ladis- Fer la Transvulcània i la marató de Zegama.

Sortida a l´Ultra Pirineu 2015.

 

Consejos sobre " el mal de altura ".

 

En altitudes superiores a 3000m puede aparecer el mal de altura. Hay que estar atento a sus síntomas porque una mala gestión nos podría causar el coma o incluso la muerte.

Síntomas: Dolor de cabeza, falta de apetito, alteración del sueño, mal humor...



Consejos: La aclimatación es primordial para ascender a grandes altitudes. Comer e hidratarse bien (la orina debe ser de color transparente). Moverse despacio y estar pendiente de los compañeros por si aparece alguna señal como la descoordinación. Cuando a ti o a un compañero le aparece alguno de estos síntomas, hay que comunicarlo para que todos conozcan la situación. La mayoría de las veces con algún ibuprofeno se soluciona y la ascensión puede seguir su curso. Pero al menor empeoramiento en las primeras horas, hay que hacer un descenso de altitud. Sobre todo cuando la "víctima " puede hacerlo por su propio pie. Si no fuera así, esto nos podría llevar a un edema pulmonar: Ruidos en la respiración, pulsaciones y respiración rápida, tambalearse al andar...o a un edema cerebral: Perdida de conocimiento, somnolencia y descoordinación...



 Toubkal 4167m.



*Clasificación mal de altura:

1 punto: Dolor de cabeza, falta de apetito, náuseas, insomnio.



2 puntos: Vértigo, dolor de cabeza resistente a analgésicos.

3 puntos: Mal de altura agudo: vómitos, opresión torácica, cansancio en reposo, poca orina. Falta de aire en reposo, descoordinación de movimientos o marcha del borracho. A partir de este punto no seguir la ascensión. Termalgin 500-1000mg/8h.

4-6 puntos: Mal de altura severo, lo mismo + descanso.

6 puntos: Alarma edema pulmonar o cerebral. Descenso inmediato + cámara hiperbárica. Nifedipina (edema pulmonar) o dexametasona (edema cerebral).

 

*Información de " unitat de salud internacional d´Osona ". Consell al viatger i vacunació.

Recuerda: Descender a un compañero o viceversa es una tarea muy difícil, a veces imposible. Baja tú mientras puedas, la montaña te seguirá esperando.

 

Kilimanjaro 5895m, el mal de altura casi me vence, falto poco para la retirada, gracias a los ibuprofenos.

Busca información sobre este tema en otras fuentes, yo tan solo soy un aficionado a las montañas y en este artículo explico sobre mis experiencias y mis conocimientos.

Puedes encontrar más información en el libro " Rendimiento en ambientes extremos " del autor Lawrence E. Armstrong de Ediciones Desnivel.

Motivació per al 2016.

Comencem un nou any amb ganes de seguir gaudint de les muntanyes i els esports a l´aire lliure. Coneixent indrets i companys nous. D´això es tracta per a mi el muntanyisme, podríem dir que és una variant del turisme. Però res té sentit sense els reptes.

Què és un repte? És un objectiu d´una dificultat superior a les altres experiències viscudes. Et crea dubtes i algunes vegades una mica de por. Però quan es supera, la satisfacció és molt gran.

Ultra Pirineu 2015, d´altres vegades val la pena intentar-ho.

Aquest any tinc ganes d´escalada en solitari, de curses de kilòmetre vertical, de fer espeleologia a l´avenc dels Pouetons, escalada en gel, fer alguna cresta...Sense crear angoixes, l´objectiu és passar-ho bé. Prefereixo quedar el 400 en una cursa, abans de quedar el 200 si la meva família es veu perjudicada per la meva preparació. Per això planifico sortides que em serveixin d´entrenament. 

Aparca la por a un costat i busca un repte, recorda: " La persona que té por de ser vençuda, ja ho està".

3 rapels montserratins amb encant.

Cova de l´Arcada.

Hi han centenars de rapels a Montserrat, però per a mi aquets 3, tenen una màgia especial. Sobretot per l´entorn.

1. Roca Foradada: Des del cim es baixa passant pel mig del forat.

Roca Foradada.

2. Cova de l´Arcada: A l´igual que el de la Foradada, també és volat i et deixa al mig de la bauma.

Cova de l´Arcada.



Cova de l´Arcada.

3. Pou de la Portella: 3 curts rapels, els 2 últims són per dins d´una cova una mica estreta al principi.



Pou de la Portella.